dilluns, 29 de setembre del 2014

Pgm 21: Remigi Palmero












El 19 de setembre de 2009 vam prendre un vermut amb tota una referència de la nostra música popular, en Remigi Palmero.

Durant una hora vam conversar amb aquest músic d'Alginet (Ribera Alta) sobre "Sense comentaris" (La Casa Calba produccions, 2009), un disc que ens arriba després de 14 anys de silenci discogràfic.

En Remigi, en un to distès, ens va parlar dels seus inicis al grup Els Cinc Xics i sobre com es van gestar discos cabdals per al rock valencià com l'"Humitat relativa" (Zafiro, 1979) o el "Provisions" (Xiu Xiu Records, 1987). També ens va fer interessantíssimes reflexions sobre el seu marc de referències musicals, que va de la música de ball de tota la vida a la música franco-italiana, passant per la llatinoamericana.

Per acabar, en Remigi ens va parlar dels seus projectes de futur entre els quals hi ha la possibilitat de tornar a reunir els In Fraganti, el grup que va formar amb Juli Bustamante i en Tico Balanzà a la dècada dels 80.

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 40: Franca Masu

L'11 d'agost de 2012 vam prendre un vermut amb la Franca Masu als estudis de Punt 6 Ràdio.

A l'emissió número 40 del programa vam tenir la sort i el plaer de conversar amb aquesta gran veu de la Mediterrània. Una revisió moderna, personal i viable de la tradició musical de L'Alguer que confirma, un cop més, aquell aforisme de Francesc Pujols que citava sovint en Salvador Dalí: "Que no hi ha res més universal que allò que és ultralocal".

Durant 58 minuts vam conversar amb aquesta creadora que té la gran habilitat de saber trobar les aigües subterrànies que connecten les músiques d'arrel. Les seves cançons són selectes destil·lacions de música algueresa, música napolitana o, fins i tot, fado portuguès o tango argentí.

És per aquest motiu que sovint se la compara amb la seva admirada Maria del Mar Bonet o la fadista Dulce Puntes. Però, en la nostra modesta opinió, l'obra de la Franca té una característica que la fa única en el seu context: l'utilització d'una certa metodologia jazzística a l'hora d'elabrorar i arranjar les seves cançons, i, sobretot, en l'ús molt sovint d'improvitzacions vocals en la línia del que en el món del jazz s'anomema Scat. Per aquest motiu, a nosaltres ens agrada dir que la Franca és l'Ella Fitzgerald algueresa i, per extensió, de la cultura catalana.

Durant la conversa vam escoltar cançons de "10 anys" (Aramúsica, 2011), el disc que resumeix en directe tota la seva obra, i vam tenir el privilegi d'escoltar i d'estrenar radiofònicament (!) una cançó del seu proper disc que està previst que s'editi aquest novembre (Gràcies Franca !) .

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 45: Pere Figueres

El dissabte 26 de juliol de 2014 vam conversar amb en Pere Figueres.

A les vinyes del Rosselló s'hi fa bon vi: vi dolç, garnatxa, moscat, però també bones cançons. Concretament a Pontellà hi ha un vinyater, amant de la poesia, que des de finals dels 60 ha construït una obra de trobador sòlida i de gran coherència i dignitat artística. Una obra estretament lligada, des dels seus incis, a l'univers poètic de Jordi Pere Cerdà (1920-2011) (Premi d'Honor de les Lletres 1995).

Si la Terra Ferma té en Xavier Ribalta com a gran musicador de Poesia, Barcelona als 70 va tenir en Ramon Muntaner, o darrerament formacions com Túrnez & Sesé han tornat a posar en voga especialitzar-se en musicar els nostres grans poetes, la Catalunya Nord té en Pere Figueres.

El desembre passat ha publicat "Ocells" (Terra fonda, 2013), un disc dedicat monogràficament al llibre "Ocells per a Cristòfor" de Cerdà. Una obra de gran bellesa que porta la personalíssima mirada de la Natura del poeta a unes cançons de gran sencillesa però amb molta màgia, i és que els arranjaments que li ha fet el seu guitarrista Gérard Méloux li donen a l'obra un so com de 'música de cambra' tot i que la instrumentació és reduïda (veu, guitarra, bandúrria i llaüt).

Durant l'hora que va durar la conversa també vam dedicar uns minuts a parlar dels altres dos motius pels quals ha estat notícia en Pere darrerament: la reedició dels seus tres primers vinils en un únic cd titulat "Olors de vida" (Discmedi, 2014), i de la seva participació a "Cantem Giné" (Adiu ça va, 2014), l'homenatge col·lectiu que una norentena d'artistes han fet al seu company de generació Joan-Pau Giné (1947-1993).

(Foto: Pere Figueres cantant al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà el 30 d'agost de 2008)

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 5: Miquel Gil

El 2 d'agost de 2008 vam convidar en Miquel Gil a prendre un vermut. Durant 60 minuts vam repassar tota l'obra del músic de Catarroja, des de la seva etapa a Al Tall fins a l'actualitat. Principalment, però, vam aprofitar la trobada per parlar de cant tradicional valencià, la principal font musical de la qual beu l'obra del Miquel i que, en els darrers anys, aquest músic està renovant tan intel·ligentment. Amb en Miquel vam acabar reflexionant sobre la necessitat que tenim de renovar les nostres músiques a partir de la deconstrucció dels nostres codis tradicionals.

En el transcurs del programa es van poder escoltar peces dels seus tres darrers discos ('Eixos', 'Katà' i 'Orgànic') i dels cantants de cant tradicional valencià Pep Gimeno 'El Botifarra' i Josep Aparici 'Apa'.

Foto: Miquel Gil i Manel Gausachs conversant una vegada es van acabar les olives i les patates.

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 49: Jordi Bianciotto, crític musical

El dissabte 30 d'agost de 2014 vam conversar amb el crític musical Jordi Bianciotto sobre tota una patum de la 'Història del Rock'.

I és que en Jordi Bianciotto -que coneixem pels seus articles a El Periódico, Rock de Lux, Time Out, Enderrock i Nació Digital- ha publicat darrerament "Deep Purple, la saga" (Quarentena Ediciones, 2013), una interessant biografia sobre aquesta influent banda britànica de rock dur. El llibre destaca per la gran quantitat d'informació que aporta sobre la banda i totes les seves remificacions (Rainbow, Whitesnake, Gillan,...), però sobretot perquè reflexiona sobre com s'escriuen els relats periodístics del Rock; és a dir, per què determinades bandes que van tenir molt prestigi en un determinat moment passen a tenir 'mala premsa'. Aquest segon aspecte és el que fa que aquesta biografia resulti molt interessant, fins i tot (!), per a algú que no li agradi la música d'aquest 'dinosaure' dels 70.

I, aprofitant que teníem l'oportunitat de parlar amb una de les veus més escoltades i influents del periodisme musical d'aquest país, també li vam preguntar sobre com veia el futur del periodisme musical a la premsa 'de paper' i a la digital.

(Foto: Jordi Bianciotto fullejant la seva biografia sobre els Deep Purple)

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 14 de setembre del 2014

Pgm 50: Jaume Papell de Tancat per Defunció

El dissabte 13 de setembre vam cloure la temporada conversant amb el líder dels Tancat per Defunció, en Jaume Papell.

Amb en Jaume vam parlar d'"Obert per a tu" (Picap, 2014), el primer disc que publiquen en dinou anys després de "Bevent silenci" (AZ Records, 1995).

Si els Tancat als vuitanta i noranta es van caracteritzar per un rock electroacústic amb tocs d'humor sorneguer i amb una certa d'ambigüitat estilística -molt pròpia d'aquells anys-, en els darrers s'han decantat cada cop més per un 'rock americà dels 70' amb uns textos cada cop més adults, personals i marcats per Orient.

Aquest "Obert per tu" és una reelectura actual d'onze de les cançons més emblemàtiques de la banda, més dues cançons d'inèdites que sorprendran a més d'un (!). Però malgrat ser principalment un 'recopilatori', en la nostra modesta opinió, aquest és el seu millor disc. I és que en Jaume en aquest disc canta millor i amb més registres que mai, l'Enric Romà -el baixista i copilot de la banda- fa caminar el projecte amb la seva seguretat i saber de sempre, i a més a més s'han acompanyat de dos joves músics que creen un 'brou', una 'cuina' molt rica en espècies 'setenteres': el guitarrista Oest i el bateria Jordi Mourelo.

També vam aprofitar la conversa per saber coses sobre el disc que van enregistrar el 2002 ("Temps de dubtes") i que no es va publicar en el seu moment.

Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 8 de setembre del 2014

Pgm 49: Jordi Bianciotto, crític musical

El dissabte 30 d'agost de 2014 vam conversar amb el crític musical Jordi Bianciotto sobre tota una patum de la 'Història del Rock'.

I és que en Jordi Bianciotto -que coneixem pels seus articles a El Periódico, Rock de Lux, Time Out, Enderrock i Nació Digital- ha publicat darrerament "Deep Purple, la saga" (Quarentena Ediciones, 2013), una interessant biografia sobre aquesta influent banda britànica de rock dur. El llibre destaca per la gran quantitat d'informació que aporta sobre la banda i totes les seves remificacions (Rainbow, Whitesnake, Gillan,...), però sobretot perquè reflexiona sobre com s'escriuen els relats periodístics del Rock; és a dir, per què determinades bandes que van tenir molt prestigi en un determinat moment passen a tenir 'mala premsa'. Aquest segon aspecte és el que fa que aquesta biografia resulti molt interessant, fins i tot (!), per a algú que no li agradi la música d'aquest 'dinosaure' dels 70.

I, aprofitant que teníem l'oportunitat de parlar amb una de les veus més escoltades i influents del periodisme musical d'aquest país, també li vam preguntar sobre com veia el futur del periodisme musical a la premsa 'de paper' i a la digital.

(Foto: Jordi Bianciotto fullejant la seva biografia sobre els Deep Purple)

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 48: Jordi Rueda, biògraf d'en Moncho

El dissabte 23 d'agost de 2014 vam conversar amb una de les persones que coneix millor l'obra d'en Moncho. Durant una hora vam tenir el plaer d'entrevistar el periodista Jordi Rueda, l'autor de "Moncho, sangre de bolero" (Corre la voz, 2012), l'única biografia que s'ha publicat fins ara sobre el 'rei del bolero'.

El bolero té gran lletristes i compositors però no tindria la força que té si no hi haguessin unes grans veus que les sabessin interpretar, comunicar... i que, després de divagar i divagar sabessin 'caure a temps' com els grans 'crooners' que són. Lorenzo González, Lucco Gattica, Armando Manzanero, Olga Guillot, La Lupe,... i Ramon Calabuch i Batista, la gran aportació catalana al 'rico árbol latino' que deia l'enyorat en Gato Pérez.

Conversant amb en Jordi Rueda -que actualment dirigeix la revista digital per a professionals de la música Noticiasclave.net i que ha publicat articles sobre música afroantillana a Amèrica Llatina, EUA i al Regne Unit- vam saber moltes coses sobre els ja més de 50 anys de carrera del Mestre i vam escoltar peces de tota la seva trajectòria.

(Foto: Portada del llibre "Moncho, sangre de bolero")

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 47: Jofre Bardagí de Glaucs

El dissabte 9 d'agost vam conversar amb en Jofre Bardagí.

Al 1996 una banda de rock ens va sorprendre a tots amb un màgic arpegi de guitarra, uns arranjaments de corda -de gran bellesa i molt poc habituals en el rock d'aquest país-, i una bonica veu melanconiosa que commovia. La cançó en qüestió parlava del color d'uns ulls de noia tant misteriós, tant, que el vam haver d'anar a buscar al diccionari. 18 anys després però la paraula potser mereixeria la següent excepció: Glaucs: música Rock melanconiosa per a exorcitzar mals i bons pensaments en públic.

Però això no va ser ahir, de tot això ja en fa quasibé dues dècades. Durant aquest temps els Glaucs han tingut moments d'èxit popular com una actuació a l'escenari principal del Mercat de Música Viva Vic '98, però també ho han deixat córrer i han tornat unes quantes vegades.

Fins aquest 2014 el centre de gravetat de la banda eren dos cosins, el guitarrista Lluís Alsina i el cantant i guitarrista Jofre Bardagí, ells eren qui firmaven la majoria de les cançons. Però enguany han tornat amb "Hem conegut la nit" (Música Global, 2014) sense en Lluís.

Durant una hora vam parlar amb en Jofre sobre aquest disc i sobretot sobre el futur de la banda.

Foto: Jofre Bardagí actuant amb els Glaucs el 21.06.14 a la sala B del Luz de Gas.

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 46: Blaumut

El dissabte 2 d'agost vam emetre una conversa que vam tenir amb l'Àlex de la Iglesia i en Vassil Lambrinov dels Blaumut al Festival Canet Rock '14, tot just una hora abans que pugessin a l'escenari.

Al 2012 es va editar un disc que, un any i mig després de la seva publicació , quan s'escolta ara es perceb millor la seva trascendència. Es perceb millor no perquè sigui un disc complicat o difícil -que no ho és- sinó perquè un cop s'ha paït bé i s'ha presentat per tot el país es veu amb més claretat el que realment ha aportat.

El disc "El turista" (Picap, 2012) dels Blaumut ha aportat al panorama del pop català elegància i un so classicista amb cert regust centreeuropeu. Unes cançons que destaquen pels seus arranjaments de corda del violoncelista Oriol Aymat i del propi Àlex (el compositor de totes les cançons), i per les gotes d'electrònica que tenen moltes d'elles. Una combinació d'elements, una estètica que beu, ens sembla que força clarament, del mestratge d'en Franco Battiato .

Durant 55 minuts vam conversar sobre el seu fins ara únic disc, sobre els dos concerts que han fet darrerament amb l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, i sobre el seu esperat segon disc.

Foto: Àlex de la Iglesia, Vassil Lambrinov i Manel Gausachs gravant el programa. @Ricard Cosialls

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 45: Pere Figueres

El dissabte 26 de juliol de 2014 vam conversar amb en Pere Figueres.

A les vinyes del Rosselló s'hi fa bon vi: vi dolç, garnatxa, moscat, però també bones cançons. Concretament a Pontellà hi ha un vinyater, amant de la poesia, que des de finals dels 60 ha construït una obra de trobador sòlida i de gran coherència i dignitat artística. Una obra estretament lligada, des dels seus incis, a l'univers poètic de Jordi Pere Cerdà (1920-2011) (Premi d'Honor de les Lletres 1995).

Si la Terra Ferma té en Xavier Ribalta com a gran musicador de Poesia, Barcelona als 70 va tenir en Ramon Muntaner, o darrerament formacions com Túrnez & Sesé han tornat a posar en voga especialitzar-se en musicar els nostres grans poetes, la Catalunya Nord té en Pere Figueres.

El desembre passat ha publicat "Ocells" (Terra fonda, 2013), un disc dedicat monogràficament al llibre "Ocells per a Cristòfor" de Cerdà. Una obra de gran bellesa que porta la personalíssima mirada de la Natura del poeta a unes cançons de gran sencillesa però amb molta màgia, i és que els arranjaments que li ha fet el seu guitarrista Gérard Méloux li donen a l'obra un so com de 'música de cambra' tot i que la instrumentació és reduïda (veu, guitarra, bandúrria i llaüt).

Durant l'hora que va durar la conversa també vam dedicar uns minuts a parlar dels altres dos motius pels quals ha estat notícia en Pere darrerament: la reedició dels seus tres primers vinils en un únic cd titulat "Olors de vida" (Discmedi, 2014), i de la seva participació a "Cantem Giné" (Adiu ça va, 2014), l'homenatge col·lectiu que una norentena d'artistes han fet al seu company de generació Joan-Pau Giné (1947-1993).

(Foto: Pere Figueres cantant al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà el 30 d'agost de 2008)

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 44: Crusseau (Aleix Creus)

El dissabte 12 de juliol de 2014 vam conversar amb l'Aleix Creus, l'ex-líder de la banda sabadellenca La Madam (1987-1992), que acaba de publicar un nou disc sota el nom de Crusseau.

Si amb La Madam l'Aleix, a finals dels 80, va cantar a la nit, a la frivolitat, al coqueteig amb allò que és perillós, ara amb Crusseau canta a un hedonisme madur, de veure-les venir, de saber-se-les totes i de no m'atabaleu que estic tocant la marimba. Però tan en un cas com en l'altre el protagonisme el té la seva inconfusible veu, una veu que expressa una cosmovisió hedonista, sarcàstica i frívola de la vida única, personal... Una sorna que comunica molt cops més per l'ambigüitat amb la que col·loca la veu que pel que diu pròpiament.

Durant una hora vam escoltar aquest nou disc, "Crusseau" (Dicsmedi, 2013), i vam saber què va passar amb Mucho Gusto, una banda que va liderar a mitjans dels 90, amb la que va gravar un disc amb la producció del seu 'soci' Marc Grau (1954-1999), però que malauradament no es va distribuir.

I, finalment, vam acabar el programa recordant i escoltant La Madam.

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 43: Amadeu Casas (6a temporada)

El dissabte 5 de juliol de 2014 vam començar la sisena temporada del programa conversant amb l'Amadeu Casas.

Poques persones en aquest país coneixen tant a fons el Blues -el rural i l'elèctric- com ell, perquè el practica però també l'ha estudiat i l'ha analitzat. És precisament per això que no utilitza la paraula Blues a la lleguera... I és que les paraules han de tenir significat!

L'Amadeu Casas en la seva obra pròpia no fa Blues, fa cançó que blueseja. Fa Cançó -com no podria ser d'altra manera -per ser bona!- empaltada a la seva, a la nostra, realitat i a la nostra tradició literària que, evidentment, no és la del Mississippi, Chicago o Nova Orleans. Això sí, utlitza els recursos de la música popular més popular del món.

En les seves dues darreres obres: "Lo Gaiter de la Muga" (Temps Records, 2013) -sobre la poesia de l'empordanès Carles Fages de Climent- i "Matèria orgànica" (Temps Records, 2012) ha trobat, en la nostra modesta opinió, la seva personal manera de bluesejar en català. Una manera convincent i creïble de fer-ho com molt pocs ho han sabut fer abans, potser només un Pi de la Serra o un Víctor Bocanegra.

Aquesta emissió de la nova etapa del programa a Ona La Torre.

(Foto: Amadeu Casas i Manel Gausachs fotografiats per la Josefina Llargués un cop vam apagar el micròfon)

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 42: Raph Dumas

El 22 de setembre de 2012 vam acabar la cinquena temporada del programa prenent un vermut amb el discjòquei Raph Dumas.

Durant 58 minuts vam tenir el plaer de conversar amb un mag del sampler, un creador i manipulador de sons de gust selecte.

L'any passat va editar un disc que, modestament, creiem que marcarà un punt i a part en la nostra música 'techno':  "Coblism" (Discmedi, 2011), una obra que porta la tenora i les línies de contrabaix de la sardana al funk amb uns resultats amb molt de 'groove'.

Durant la conversa vam parlar de tota la seva obra, que va començar l'any 1996, i també de la seva participació com a tècnic de gravació al disc que en Pascal Comelade i la Cobla Sant Jordi acaben de fer junts.

I, per acabar, en Raph ens va parlar dels seus projectes més imminents, que són molts i diversos: actualment està preparant els arranjaments per tocar l'any que ve aquest "Coblism" amb la Cobla Sant Jordi al Palau de Congressos de Perpinyà i a L'Auditori de Barcelona; acaba d'enregistrar un nou disc amb el seu grup The Primaveras que està previst que s'editi el proper mes de febrer; i el proper 12 d'octubre farà un concert amb en Guillamino a la línia de la frontera del Coll de Banyuls per presentar una peça que han fet conjuntament a partir de sardanes de Portvendres i Portbou.

1a part (29' 46'')
 

2a part (30' 19'')
 
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 41: Joan Isaac

El 8 de setembre de 2012 vam prendre un vermut amb un gran fabricant i intèrpret de cançons, en Joan Isaac.

Durant 58 minuts vam convesar amb un dels nostres cantautors que masteguen millor les paraules i que fan que música i text penetrin amb més naturalitat i efectivitat la pell de l'oient.

L'excusa de la conversa va ser "Piano, piano" (Discmedi, 2012), el doble-cd que acaba d'editar. Una obra on revisita 20 cançons dels seus ja 39 anys de carrera musical acompanyant-se, únicament, per la desena de pianistes que l'han acompanyat en algun moment.

També vam aprofitar l'ocasió, però, per parlar sobre l'ofici de fer cançons i, en concret, sobre cançó d'autor italiana, ja que ell n'és un gran coneixedor. Per il·lustrar aquest punt vam escoltar la versió que va fer l'any 2004 al Teatre Nacional de "Cartes d'amor" del seu amic Roberto Vechioni.

Cap al final de la conversa ens va parlar dels concerts que en els darrers anys ha fet a Uruguai i a l'Equador, ens va anunciar que el periodista Luis García Gil està preparant un llibre sobre la seva obra i que, properament, vol fer un gran concert per celebrar els seus 40 anys de carrera musical.

 1a part (38' 56'')


2a part (20' 54'')


Publicat per a Cap comentari:

Pgm 40: Franca Masu

L'11 d'agost de 2012 vam prendre un vermut amb la Franca Masu als estudis de Punt 6 Ràdio.

A l'emissió número 40 del programa vam tenir la sort i el plaer de conversar amb aquesta gran veu de la Mediterrània. Una revisió moderna, personal i viable de la tradició musical de L'Alguer que confirma, un cop més, aquell aforisme de Francesc Pujols que citava sovint en Salvador Dalí: "Que no hi ha res més universal que allò que és ultralocal".

Durant 58 minuts vam conversar amb aquesta creadora que té la gran habilitat de saber trobar les aigües subterrànies que connecten les músiques d'arrel. Les seves cançons són selectes destil·lacions de música algueresa, música napolitana o, fins i tot, fado portuguès o tango argentí.

És per aquest motiu que sovint se la compara amb la seva admirada Maria del Mar Bonet o la fadista Dulce Puntes. Però, en la nostra modesta opinió, l'obra de la Franca té una característica que la fa única en el seu context: l'utilització d'una certa metodologia jazzística a l'hora d'elabrorar i arranjar les seves cançons, i, sobretot, en l'ús molt sovint d'improvitzacions vocals en la línia del que en el món del jazz s'anomema Scat. Per aquest motiu, a nosaltres ens agrada dir que la Franca és l'Ella Fitzgerald algueresa i, per extensió, de la cultura catalana.

Durant la conversa vam escoltar cançons de "10 anys" (Aramúsica, 2011), el disc que resumeix en directe tota la seva obra, i vam tenir el privilegi d'escoltar i d'estrenar radiofònicament (!) una cançó del seu proper disc que està previst que s'editi aquest novembre (Gràcies Franca !) .

1a part (40' 44'')

2a part (17' 47'')
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 39: Yacine Belahcene

El 21 de juliol de 2012 vam prendre un vermut amb el líder d'una de les formacions catalanes que barregen de manera més convincent músiques de les dues ribes del Mediterrani, en Yacine Belahcene.

Durant 58 minuts vam tenir el plaer de conversar amb qui va ser el líder de Cheb Balowski, Nour i qui lidera actualment Yacine & The Oriental Groove.

Si en la música negra nord-americana s'entén el 'groove' com aquell ritme que 'camina', que aconsegueix crear una atmosfera que 'atrapa' i que ve marcat pel baix elèctric i la bateria, aquest 'groove' oriental que proposa la nova banda d'en Yacine ve marcat, potser, per la trempera dels llaüts d'en Yannis Papaioannou, l'altra cervell de la banda.

Uns llaüts, molts cops elèctrics, que aconsegueixen un so rocker molt particular utilitzant els quarts de to tant característics de la música àrab. Una sonoritat que creiem que té molt de futur.

Durant l'estona que va durar la conversa vam escoltar cançons de "Parabòlic" (Kasba Music, 2011), "Papier mullat" dels Nour (Kasba Music, 2007) i "Plou plom" dels Cheb Baloswki (Kasba Music, 2005).

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 38: Josep Bordes (5a temporada)

El 14 de juliol de 2012 vam començar la cinquena temporada prenent un vermut amb un jove músic molt versàtil, en Josep Bordes.

Fins ara coneixíem en Josep Bordes com a Pepet i Marieta però aquest 2012 ens ha sorprès amb L'Etern Retorn, una nova banda amb la qual ha editat un cd i una pàgina web (leternretorn.com) que combina diverses disciplines artístiques (música, literatura, fotografia i vídeo). Amb aquest nou projecte en Josep s'ha apropat al que genèricament coneixem com a Pop amb la mateixa naturalitat que, amb Pepet i Marieta, pot fer una jota, cantar com un 'crooner' o, fins i tot, fer un fado per cantar-lo a mitges amb la Sílvia Pérez Cruz.

Durant 58 minuts vam tenir el plaer de conversar amb aquesta 'bèstia d'escenari' del Sénia, del nostre Río Grande catalano-valencià, i vam escoltar cançons dels seus dos millors discos, segons el nostre modest parer, el "Qui no plora no mama" (La Produktiva Records, 2010) i "L'etern retorn" (ReProduccions, 2012).

  Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 37: Xavier Pintanel, director de Cancioneros.com












El 17 de setembre de 2011 vam prendre un vermut amb en Xavier Pintanel, el director de Cancioneros.com.

Durant 58 minuts vam parlar sobre el futur del periodisme musical a internet amb el director de la portal digital de música de cantautor més important en llengua castellana.

Com que en Xavier és un gran coneixedor de la cançó d'autor de tota Amèrica Llatina, vam aprofitar l'ocasió per demanar-li que ens parlés dels nous valors que creu que han sorgit darrerament a Iberoamèrica.

En Xavier ens en va seleccionar sis: Camila Moreno (Xile), Ana Prada (Uruguai), Negro & Blanco (Bolívia), Malpaís (Costa Rica), Marta Gómez (Colòmbia) i Georgina Hassan (Argentina).

Amb aquesta emissió vam cloure la quarta temporada del programa.

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 36: Big Mama i Míriam Aparicio, presidenta de la Societat de Blues de Barcelona












El 3 de setembre de 2011 vam prendre un vermut amb la Big Mama i la presidenta de la Societat de Blues de Barcelona, la Míriam Aparicio, per parlar de l’estat de salut del blues que es fa a Catalunya.

En el penúltim programa de la temporada vam voler parlar de la música popular, possiblement, més estesa al món. D'aquesta estructura harmònica formada per tres acords que va néixer al Estats Units i que ha arribat a quasi tots els racons del món... Per què el bues és un gènere ? És una cosmovisió musical ? És un sentiment ?

Durant 58 minuts vam intentar respondre aquesta pregunta tot escoltant una selecció del bon blues que s’està fent al país.

Vam escoltar peces de l’últim disc d’estudi de la Big Mama, “Blues rooted” (Discmedi, 2005), un enregistrament totalment inpèdit (!) d’un dels concerts que la Big Mama ha fet darrerament amb els The Crazy Blues Band al Jamboree de Barcelona, i peces de les joves formacions de The Suitcase Brothers, Cotton Roots, The Midnight Rockets i Chino & the big bet.

La Míriam Aparicio, que també és la pianista de la formació Tota Blues, ens va anunciar els propers actes que organitzarà la Societat de Blues de Barcelona, aquesta associació que agrupa uns 300 músics i afeccionats al blues de Catalunya i de tot l’estat.

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 35: Very Pomelo












El 27 d'agost de 2011 vam prendre un vermut amb dos dels sis membres de Very Pomelo.

Durant 58 minuts vam conversar amb l'Edgar Xamanpié (guitarra i veus) i Santi Neves (baix i veus) sobre les cançons dels dos discos que han tret fins ara: "Figaro, figaro" (Chesapik, 2010) i "Xurrac esclat" (Chesapik, 2010).

Rock'n'roll pataner amb aires de rumba, en alguns moments amb un cert regust de tarantella italiana. Humor sorneguer de la terra ferma escrit i cantat per un gran 'frontman', en Xarim Aresté.

Aquest sextet catalano-mallorquino-argentí està en ratxa, i que duri (!), perquè són una gran esperança per al rock d'aquest país.

Ir a descargar

Una vegada es va acabar la gravació del programa, en David Sánchez va agafar l'harmònica i es va produir una petita jam bluesera.

A sota podeu veure un vídeo de l'humorista argentí Peter Capusotto, un dels inspiradors del nom del grup ?

Publicat per a Cap comentari:

Pgm 34: Miki Espuma i Panotxa

El 20 d'agost de 2011 vam entrevistar en Miki Espuma i en Panotxa, dos músics marcats per la psicodèlia, la Barcelona llibertària dels 70 i l'explosió Punk.

Durant una horeta, i tot prenent un vermut, vam conversar sobre les cançons que estan fent en aquests moments aquests dos veterans de l''underground' d'aquest país.

En Miki ha tornat als escenaris, com a 'frontman', amb un repertori que recupera les cançons que va compondre a finals dels 70, que mai es van enregistrar en disc (!), i acompanyat de tres autèntics 'cracks': Jordi Bonell, Cinto Bonell i Roger Blàvia.

I en Panotxa, per la seva banda, acaba de gravar amb els Mil Pesetas "El futur" (Autoeditat, 2011), un recull de dotze inegmàtiques i pertorbadores cançons seves de diverses èpoques.

També vam aprofitar l'ocasió per recordar la llarga llista de grups pels quals han passat tots dos: La Fura dels Baus, Basura, La Truita Perfecta, Ultratruita, El Hombre de Pekín, Krab,...

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 33: Minimal 21

El 13 d’agost de 2011 vam prendre un vermut amb una de les grans promeses del pop d’aquest país, els Minimal 21.

Durant 58 minuts vam conversar amb dos dels tres cervells d'aquest grup, la Núria Tamayo i en Sergi Venteo, que ens van sorprendre l’any passat amb un gran disc “L’habitació del fons” (Blanco y negro, 2010).

La màgia d'aquesta formació, al nostre modest entendre, rau en la combinació de tres elements: unes lletres amb un important grau d'introspecció psicològica (un vàlsam per a l'esperit); un so tecnològic atmosfèric molt elegant (en la millor tradició del pop electrònic); i una veu maquíssima.

També vam aprofitar l'ocasió per escoltar cançons del seu EP acústic “De paraules i acords” (Autoeditat, 2011) mentre esperem amb candaletes el nou disc que enregistraran properament.

En Sergi i la Núria ens van dir com volen que sigui el seu segon disc d'estudi.

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 32: Gonçal












El 23 de juliol de 2011 vam prendre un vermut amb un gran amant de les bandes sonores i del pop, en Gonçal.

Aquest músic barceloní ens va venir a presentar “Back to Catalonia” (Edicions Singulars, 2011), una particularíssima visió 'marciana' sobre la història i el futur (!) d'aquest país. Un musical? Una banda sonora d'un film que encara no existeix? “Back to Catalonia” és un concentrat del talent compositiu d'aquest admirador de la música cinematogràfica incidental de compositors com Ennio Morricone o John Williams. Harmonies vocals 'freddiemercurianes' i guitarres 'brianmaianes' per prendre'ns amb bon humor les batalles guanyades i les dissorts d'aquest país.

Aquest disc, que s'editarà el proper 11 de setembre, és la quarta obra d'en Gonçal després de tres discos autoeditats.

A “Prenent un vermut” vam tenir la sort de poder escoltar, quasibé en primícia, aquest disc que és el resultat d'haver guanyat el concurs 'Enganxa't a la música 2009' que organitza Punt 6 Ràdio.

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 31: Albert Jordà












El 16 de juliol de 2011 vam tenir l'opotunitat de poder conversar amb un dels bons compositors de pop atmosfèric del país, l'Albert Jordà.

Durant 58 minuts vam conversar, sobretot, sobre les cançons de "La vida esclata quan es para el temps" (La Produktiva, 2011), la seva darrera obra. Però també vam aprofitar l'ocasió per repassar tota la seva carrera discogràfica tot prenent un vermut.

L'Albert va debutar discogràficament fa 11 anys amb els Papa:Noes, una banda on també hi tocava en Gerard Mallorquí, el bateria que encara l'acompanya.

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm: 30: Òscar Dalmau 'Phil Musical', periodista i discjòquei













El 9 de juliol de 2011 vam prendre un vermut amb el discjòquei i periodista Òscar Dalmau 'Phil Musical'.

Durant una horeta vam convesar sobre el pop orquestral que es va fer en català als anys 60. I és que l'Òscar va ser qui va seleccionar les 18 petites joies que s'inclouen a "Pop a la catalana. Jazz, Bossa & Groovy Sounds From Catalunya (1963-1971)" (Vadim Music, 2010).

L'Òscar ens va confirmar que es farà un segon volum de "Pop a la catalana" i ens va comentar alguna de les cançons que s'hi inclouran.

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 29: Pere Janer (4a temporada)













El 2 de juliol de 2011 vam començar la quarta temporada del programa prenent un vermut amb en Pere Janer.

Durant 58 minuts vam voler parlar de "Guapo" (Sa mortarada, 2010), un dels discos més sorprenents dels que s'han publicat darrerament. Un disc extraordinari que conté 11 cançons d'amor d'una poètica i una estètica sonora insòlita, màgica. Un disc que combina modernitat i classicisme a parts igual. I és que les cançons del Pere porten la cançó romàntica a una nova dimensió: et fan volar, t'aixequen un parell de pams de terra i et transporten al planeta de l'electrònica emocionalment llatina.

En Pere Janer ha debutat en solitari amb aquest disc però durant la dècada dels 90 va formar part del grup La Fosca.

(Foto de l'esquerra: Xisco Tabú / Foto de la dreta: Pepa Soriano)

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 28: Joan-Carles Doval, empresari discogràfic












El 4 de setembre de 2010 vam prendre un vermut amb el director i propietari de la discogràfica Picap, en Joan-Carles Doval.

En aquest programa vam conversar sobre les reedicions que està fent aquesta discogràfica de 'rock progressiu', de 'rock laietà', de tota aquella escena 'underground' que va capitalitzar l'antiga sala Zeleste de Barcelona als anys 70 i que, en el seu moment, van editar segells com Zeleste-Edigsa o Als 4 Vents.

També vam aprofitar que parlàvem amb un empresari discogràfic amb més de 30 anys per conèixer la seva opinió sobre la situació del nostre mercat discogràfic.

En aquest programa vam escoltar peces de Màquina, Esqueixada Sniff, Barcelona Traction, Gato Pérez i La Rondalla de la Costa.

Aquest programa va ser l'últim de la tercera temporada.

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 27: Sanjosex












El 28 d'agost de 2010 vam prendre un vermut amb en Carles Sanjosé, un fabricant de cançons d'una arquitectura poètica inusual i d'una mètrica musical sorprenent, nova.

Durant 58 minuts vam escoltar i conversar sobre la seva darrera obra, "Al marge d'un camí" (Bankrobber, 2010), i vam intentar conèixer els secrets de la màgia de les seves cançons.

També vam aprofitar l'ocasió per recordar el seu anterior disc "Temps i rellotge" (Bankrobber, 2007).

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 26: Fermí Puig, documentalista musical

El 14 d'agost de 2010 vam prendre un vermut amb en Fermí Puig, l'autor del llibre "Els 60 canten en català" (Pagès Editors, 2010)

Durant 60 minuts vam conversar amb aquest documentalista musical perquè acaba de publicar aquest llibre que és un completíssim catàleg de tota la música en català que es va editar a la dècada dels 60. Un llibre que s'ha pogut fer perquè l'autor porta més de 30 anys col·leccionant discos i recollint tota mena de documents relacionats amb la nostra música popular.

Tot prenent un vermut, en Fermí ens va parlar de la importància que va tenir aquesta dècada perquè va ser la del renaixement d'una cançó popular nova, després de la guerra civil espanyola, i la de la creació d'una indústria discogràfica en català.

Durant el programa vam escoltar peces d'aquells anys interpretades per Raimon, Joan Manuel Serrat, Francesc Burrull, Salomé i Gianni Morandi.

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:

Pgm 25: Albert Fibla

El 28 de juliol de 2010 vam prendre un vermut amb l'Albert Fibla.

Durant una hora vam conversar amb l'Albert sobre "En directe al Barnasants" (Picap, 2010), el disc que va enregistrar en directe al Teatre Zorrilla de Badalona el passat 12 de març i que és un resum dels tres discos d'estudi que ha publicat fins ara.

Per fer aquest disc, l'Albert s'ha fet acompanyar per un quintet (piano, saxo, guitarra, contrabaix i bateria) que li ha fet, a les seves cançons, un vestit més jazzístic que mai en línia amb la millor tradició de cançó d'autor europea.

I, per acabar el programa, vam aprofitar els darrers minuts per recordar la versió catalana que va fer l'any 2005 de 'Ne me quitte pas' de Jacques Brel.

Segona foto: Xavi Vila.

Ir a descargar
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)